Ron Mills-Pinyas

Les pintures de Ron Mills-Pinyas (Misuri, 1952) representen la fragilitat i feblesa de la creació, en un món de poderoses explosions de color i precioses subrealitats moleculars. Podem sentir el delicat i de vegades descoratjador equilibri de la naturalesa. Les creacions de l'artista no tenen res a veure amb la insubstancialitat, més aviat el contrari, evocant allò veritablement essencial, revelant la pròpia naturalesa de l'ésser, més enllà dels elements, per mostrar la veritable essència. Podem veure la matèria primera orgànica barrejada fins convertir-se en organismes enigmàtics amb voluntat pròpia. Estem mirant construcció o deconstrucció? Allò emergent o sumergent al gran brou primigeni de la vida? Som testimonis de les actives forces de la creació, evolucionant lentament des de l'essència, a través de la definició de les parts individuals fins al final, convertint-se en un organisme; o estem mirant el procés invers?
“Allò que es converteix” està regit per l'essència del que intenta ser empès al primer plànol. És possible sentir-nos amenaçats, ja que les pintures transmeten inestabilitat a l'espectador i revelen el que sempre hem temut més profundament: que el
món és capritxós i imprevisible. Ens enfrontem a la dicotomia de la creació, al bé i al mal, però especialment a la sensació d'incomoditat per l'aleatorietat de la creació. La possibilitat -la probabilitat- d'aquesta volatilitat en la creació desafia la nostra visió determinista i el sentit d'ordre que desitgem tenir a les nostres vides.
L'exposició que presentem planteja l'experimentació de la deconstrucció d'allò que existeix i aquesta experiència amenaça el que nosaltres entenem com a sòlid i veritable. No sabem si veiem el principi o la fi en les obres de Mills-Pinyas, però sabem que estem veient l'essència de la vida orgànica a través de la metamorfosi molecular en tota la seva -de vegades terrible- bellesa de colors i textures.