Anaven tots a un altre mar

Els nens miren des del retrat com si, lluny, hi hagués el mar, amb una aparença de salvació. El blau infantil dels seus ulls queda fixat en el corrent que hi mena, però la seva manera de fugir-ne és quedar-se quiets.
Per veure el seu mar propi és necessari tancar els ulls. Van a un altre mar, amb una soledat alada d’animal savi. Els agrada sentir la por perquè els agrada sentir qualsevol cosa que transmeti vitalitat. I necessiten més la innocència que l’experiència.
Són diferents. La natura, irònicament, ha plantat herbes que fan flors, unes plantes estranyes que s’obren a la llum. El seu mar particular és molt senzill. Tot ho amaga a sota, com el gos que vol el seu os.
Els nens sols que miren des del retrat senten la fantàstica emoció dels que pertanyen a un món secret.