Kin by Night

Kin* by Night
*Kinshasa

Dolet Malalu

Dolet Malalu Wateko va néixer el 7 de febrer de 1980. Viu i treballa a Kinshasa, a la República Democràtica del Congo.
Tot i que a vegades s’ha presentat erròniament com a “autodidacta”, Dolet Malalu es va formar a l’Acadèmia de Belles Arts de Kinshasa, on es va matricular l’any 2000 després de cursar estudis literaris de llatí i filosofia. Exposa des del 2002 i la seva experiència i les seves orientacions artístiques són variades i especialment interessants, fins i tot quan ens poden confondre. De fet, és un artista en el sentit complet del terme y no es limita a pintar.
Dolet Malalu no s’inscriu en l’estil naïf dels artistes de l’Escola de Kinshasa que van tenir un èxit un tant sobrevalorat. Al contrari, presenta unes obres potents, organitzades en la seva desestructuració, que aborden els seus temes estimats. Malgrat algunes pistes falses, les seves creacions remeten essencialment als dandis de la “Sape”, una manera de vestir típica de Kinshasa que és alhora una obra d’art, una religió i una forma de ser, d’existir i d’aparentar.
Veritable instrument reivindicatiu, la “Sape” i el fet de vestir-se d’una manera extraordinàriament original, amb tons cridaners i accessoris increïbles, és per als joves congolesos una forma de reafirmar la seva identitat, la seva personalitat i el seu mode de viure i d’anar de festa durant les nits de la ciutat. I, probablement, també és una manera de disfressar la misèria i els tràgics perills de la vida.
La “Sape” és l’origen de molts neologismes, com la paraula “Sapeur” (dandi) o, fins i tot, l’anomenada “Sapologia”, que també es coneix com a “Religió Kitendi”. Aquest estil de vida ha influït en la creació de la majoria d’artistes contemporanis congolesos a través de grans murals que representen la vida nocturna, dels quals els autors més famosos són Chéri Samba i Chéri Cherín. Dolet Malalu coincideix amb ells en les seves temàtiques, però no se’ls assembla quant a la seva recerca pictòrica.
Habitats per personatges que tenen una forta presència, els seus quadres, sovint recorreguts per alguns grafits, mostren homes i dones, junts o per separat, en els actes de la vida urbana, en llocs i moments que alguns indicis ens revelen, com ara plaques de noms de carrers o títols d’obres, sense que per això semblin tenir el més mínim element formal de vinculació. Amb els seus ulls exorbitants, les mandíbules detallades, tot esbiaixat amb traços de pintura rabiosos, la seva obra evoca Jean-Michel Basquiat, sense que puguem, però, parlar ni de pastitx, ni d’inspiració, tan sols d’algunes al·lusions en forma de discret homenatge. Dolet Malalu presenta unes pintures fortes i tonificants, que són un plaer mirar i que conservaran durant molt de temps tot el seu poder i el seu encant.

Francklin Mbungu

Francklin Mbungu va néixer el 1972 a Kinshasa (República Democràtica de Congo), on viu i treballa.
Fill d’un antiquari que el va introduir en el món de l’art i la cultura, va ser iniciat en l’àmbit de la pintura per tres artistes que anaven a pintar regularment a la botiga familiar. Tot i que, segurament, conserva rastres i rudiments tècnics d’aquella època, Francklin no podia prosperar seguint només aquest camí.
Molt allunyat de la coneguda pintura congolesa popular i tradicional, Francklin Mbungu talla, acobla, doblega i superposa capes de paper, i les enganxa amb una destresa excepcional, tot adjuntant fils de colors, cintes i paper d’embalar, produint així obres gairebé en tres dimensions. A les seves creacions podem trobar personatges, flors i objectes que apareixen junts per explicar-nos una història, la seva història.
Aquesta tècnica sorprenent, de la qual Francklin és l’únic que la practica a Kinshasa, li permet crear escenes on predominen les sensacions tàctils i visuals dels volums. Perquè tots els materials són bons per completar, ressaltar, posar de relleu i vestir les seves creacions: papers i teixits, per descomptat, però també una multitud de materials diversos —cadenetes, fils, cintes de tots els colors i textures—, abundants i brillants, la “volubilitat” dels quals contribueix a l’expressionisme de les seves obres. A través d’aquest enfocament de vegades confús, crea retrats vibrants i plens de color dels seus compatriotes, entre ells, els emblemàtics dandis o “sapeurs”.
Francklin Mbungu s’inspira tant en la quotidianitat com en els personatges de la mitologia que impregna l’imaginari dels congolesos, entre aquests la sirena, un dels seus temes recurrents. El seu univers és oníric i cridaner. Molt influït per l’estètica dels anys setanta, sovint vesteix els seus personatges masculins amb pantalons multicolors molt amples a la part inferior, camises de colors vistosos i corbates de llacet extravagants. Pel que fa a les dones, porten vestits recarregats i pentinats enrevessats que, amb freqüència, en destaquen el pèl amb formes i textures canviants. A l’artista li agrada representar músics de carrer i ballarines en acció o a punt de sortir de festa.
En pocs anys, aquest artista original ha aconseguit un reconeixement internacional que li ha valgut estar exposat en nombroses indrets del món.
Sota una aparent facilitat, s’amaga, més enllà de la tècnica virtuosística ja evocada, una visió de la societat de Kinshasa; del carrer, de la nit, de la joia i de la festa que amaga, sota una aparent alegria de viure, els problemes existencials i de vegades elementals que afecten totes les societats africanes.
En fer-nos ballar i encoratjar-nos a perdre l’alè, a perdre consciència, Francklin Mbungu ens ajuda a oblidar aquest present durant el temps d’un minut d’absència, lluny de la nostra condició humana, i això ens fa molt de bé a tots.