Covid-19: una empenta cap a la nova socialització

Per a qui està o ha estat implicat al món del galerisme és ben sabut que en les dues darreres dècades els marxants d’art han buscat les mil i una maneres de reinventar-se.

Amb l'objectiu d'atreure el públic i rendibilitzar el foment de la creació i l'interès per l'art, les galeries han estat buscant un nou model. Festes, presentacions de llibres d'artista, exposicions combinades d'obres d'art amb objectes de disseny, l'obertura de sales a la perifèria de les ciutats, el comerç en línia, la col·laboració entre diferents galeries per a la concepció d'una mateixa exposició...

 

Amb tot, vam oblidar el que deia Joseph Beuys: si ens ferim amb un ganivet no hem d'embenar la carn, l'esparadrap ha d'anar damunt del Ganivet. Actualment, després de dos mesos sense activitat i a les envistes del que ja fa setmanes que s'anuncia sota el nom de la “nova normalitat”, sembla que el galerisme hagi de tornar a obrir la farmaciola i buscar la tireta més original del seu repertori. Tanmateix, hem de prendre en consideració el xoc que ha suposat per al conjunt de la societat aquesta aturada. Les pautes de socialització han estat eliminades i amb la progressiva desescalada es tornen a establir rutines de retrobament entre individus. És doncs una oportunitat sense precedents la que se'ns brinda als membres del món cultural, les diferents etapes cap a la nova normalitat han d'anar de la mà de nous costums en el consum d'oci i cultura.

 

En aquest article es vol reconsiderar si el bloqueig que patia el mercat de l'art català no era provocat per la manca de propostes alternatives del sector, sinó pel mateix públic. En tant que engranatge del sistema social en el qual vivíem, pocs i poques de nosaltres teníem un espai a l'agenda dedicat a la nostra passió per l'art. La manca de temps ha estat un obstacle durant anys per al sector cultural. Ara, amb la desacceleració de la rutina quotidiana, cal que incentivem nous hàbits socials en les persones, en nosaltres i al nostre entorn.

 

Les Galeries d'Art de Catalunya volen cultura per tots els panys de porta. És una responsabilitat comuna fer de l'aturada social una empenta cap a una nova etapa en la qual l'art i l'activitat que l'envolta siguin protagonistes dels hàbits dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En una vida més pausada, per a qui tingui la sort de reestructurar la seva ocupació laboral, o bé a mode d'escapada per a aquelles noves rutines més carregades de feina que abans del Covid-19 es limitaven a “40 hores setmanals”, podria ser interessant introduir la visita a les exposicions de les galeries.

 

D'una altra manera, en tornar a la nova normalitat ens trobarem amb noves rutines establertes tan buides com les d'abans. Tornarem a la normalitat, però amb mascareta i gel hidroalcohòlic. Com a ciutadans i ciutadanes som nosaltres qui cedim davant d'un sistema que ens vol cansats, davant la televisió buida a les nits, sense temps per obrir un llibre o passejar per les exposicions. De debò, després del que hem patit amb la crisi sanitària del Covid-19, ¿estem disposats a renunciar a les nostres estones de cultura? Ara que podem sortir, podem escollir entre entrar a fomentar el comerç artístic i cultural local o recaure en mans de les grans multinacionals.

 

Àlex Salas, 2 de juny de 2020