Els Premis GAC celebren la Gran Nit del Galerisme amb una cerimònia de lliurament dels Premis

La cerimònia de lliurament dels Premis ha tingut lloc al CCCB seguida per una festa al MACBA que ha comptat amb l’assistència de prop de 300 convidats del món de l’art i el galerisme

Barcelona, dimecres 5 de juny de 2019.- Aquesta nit s’han atorgat els Premis GAC 2019 – XII Nit del Galerisme, organitzats pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona, a la Sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La festa posterior ha tingut lloc a l’Atri del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) on s’ha presentat una performance de l’artista Angels Ribé. Els Premis GAC reten homenatge a personalitats i agents culturals que, gràcies al seu coneixement i integració en el marc de l’art i del galerisme català, han assolit un paper destacat en el mercat artístic i en la promoció d’artistes en l’àmbit nacional i internacional.

Els guardons compten amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, que també dona nom als dos premis honorífics. La col·laboració institucional, està ben representada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i la Diputació de Barcelona. El CCCB i el MACBA per la seva banda, acullen als seus espais respectius l’acte de lliurament dels premis i la festa posterior.

La cerimònia s’ha convertit en la cita anual imprescindible de les Arts Visuals. El seu objectiu és potenciar el paper difusor i emprenedor de les galeries d’art de Catalunya i posicionar-les com a elements fonamentals del mercat de l’art i de la promoció d’artistes. Els Premis reconeixen cadascun dels agents que conformen el món de l’art: artistes, crítics, comissaris, mitjans de comunicació, col·leccionistes i galeries.

Aquesta nit s’ha homenatjat a Àngels Ribé i Fernando Pinós que han rebut el Premi Honorífic GAC - Fundació Banc Sabadell en cadascuna de les dues categories respectivament, a l’artista i al galerista, en reconeixement a les seves trajectòries i al paper primordial que han tingut en la difusió de l’art català. En edicions anteriors els artistes que han rebut aquest homenatge han estat: Frederic Amat (2018), Perejaume (2017), Sean Scully (2016), Susana Solano (2015), Alfons Borrell (2014), Antoni Muntadas (2013), Richard Hamilton (2012), Jaume Plensa (2011), Antoni Tàpies (2010); mentre que pel que fa als galeristes els homenatjats han estat Alejandro Sales (2018), Mariana Draper (2017) i Francesc Mestre (2016).

 

Guanyadors dels Premis GAC 2019

Els guanyadors d’aquesta edició són:

PREMI AL COL·LECCIONISME: a José Ángel Sanz i Marisa Cortell

PREMI A LA MILLOR EXPOSICIÓ HISTÒRICA EN GALERIA: per a Ponç-Brossa’ presentada per la Galeria Joan Prats

PREMI A LA MILLOR PROGRAMACIÓ EN GALERIA: a ProjecteSD

PREMI AL COMISSARIAT: a Alexandra Laudo per l’exposició ‘Una certa foscor’ presentada al CaixaForum Barcelona

PREMI A L’ARTISTA CONSOLIDAT PER LA MILLOR EXPOSICIÓ EN GALERIA: a

Antoni Miralda per l’exposicióMiralda, tres projectes (NYC-MIA-BCN)’ presentada a Galeria Senda de Barcelona

PREMI DKV A L’ARTISTA EMERGENT PER LA MILLOR EXPOSICIÓ EN GALERIA:

a Pep Vidal per l’exposició ‘Who wants to be an impatient gardener? presentada a ADN Galeria

PREMI A LA CRÍTICA: a Victoria Combalia

PREMI AL MITJÀ DE COMUNICACIÓ: al programa Territori Contemporani coproduït per Vallès Oriental Televisió i La Xarxa.

 

El comitè organitzador i el jurat

El comitè organitzador dels Premis GAC ha estat format per: nica Ramon com a representant del Gremi de galeries i presidenta, Victor Lope com a representant de l’Associació Art Barcelona i Jordi Pijoan com secretari. El jurat dels Premis GAC 2019 ha estat presidit per la periodista i crítica d’art Montse Frisach, acompanyada dels següents membres: Roser Figueras, col·leccionista d’art i directora de Cal Cego; Helena Tatay, historiadora, crítica de art i comissaria; Josep Casamartina, historiador de l’art, crític i periodista; Rafel G. Bianchi, artista i Alícia Ventura comissaria de la col·lecció DKV.

 

Premi Honorífic GAC – Fundació Banc Sabadell per a l’artista Àngels Ribé

Els Premis GAC 2019 - XII Nit del Galerisme reten homenatge a l’artista Àngels Ribé

Nascuda a Barcelona el 1943. Pertany a una generació d'artistes que inicien la seva trajectòria a les acaballes dels anys seixanta, moment de profunds canvis polítics i socials que repercuteixen directament en la manera de concebre la pràctica artística. L’any 1967 asfixiada per l'ambient opressiu de la Barcelona de l'època, es trasllada a París per estudiar Sociologia. Allà participa en els moviments del ‘Maig del 68’ i, poc després, comença a treballar al taller de l'escultor Piotr Kowalski. El 1969 presenta públicament la seva primera instal·lació, Laberint.

A la dècada dels setanta es trasllada als Estats Units (Chicago i Nova York) on entra en contacte amb una sèrie d'espais artístics alternatius. Ribé executa performances i instal·lacions que documenta poèticament mitjançant la fotografia. Posteriorment torna a Espanya i recupera l'interès pel caràcter objectual de l'obra d'art i per la seva materialització escultòrica.

 

Premi Honorífic GAC - Fundació Banc Sabadell per al galerista Fernando Pinós

Els Premis GAC 2019 - XII Nit del Galerisme reten homenatge al galerista Fernando Pinós

Nascut a Barcelona al 1947, Fernando Pinós és un apassionat de l'art que ha aconseguit ser una veu molt respectada en el món del modernisme. Va iniciar la seva vida professional als 23 anys com a jove antiquari en un local denominat Art Nouveau, allunyat del centre de la ciutat. Amb el temps, i molta tenacitat, es va anar posicionant en el mercat nacional de l'art, especialitzant-se en el modernisme català.

Posteriorment, es va traslladar a uns dels carrers més emblemàtics i representatius de les galeries d’art, envoltat d’una atmosfera d’artistes transcendents on es va crear un nucli d’iniciativa privada.

Pinós va aprofitar el canvi d’ubicació per batejar la nova galeria d’art amb el nom de ‘Gothsland’. El 2010 va crear el Museu del Modernisme ubicat en un bellíssim edifici de l’arquitecte Sagnier, al barri de l’Eixample. Conté una esplèndida col·lecció d'arts decoratives, pintura i escultura modernista úniques en el món, i s'ha convertit en una parada imprescindible per als milers de turistes amants del Modernisme que visiten la ciutat de Barcelona.

 

Premi al col·leccionisme per José Ángel Sanz i Marisa Cortell

El jurat ha acordat atorgar aquest premi a José Ángel Sanz i Marisa Cortell per la seva decidida implicació amb el col·leccionisme d’obres contemporànies, construint una col·lecció de tall conceptual, en la qual s’han prioritzat peces adquirides en galeries catalanes. De manera discreta però molt compromesa, el model de col·leccionisme de José Ángel Sanz i Marisa Cortell es basa en la qualitat i el gust personal, deixant de banda les modes i tendències.

La col·lecció de José Ángel Sanz i Marisa Cortell compta amb més de 100 obres entre pintures i vídeo on predomina l’obra sobre paper en tot tipus de tècniques, formats i mitjans: dibuix, pintura sobre paper, fotografia, edicions, gravats, fotogravats i libres d’artista.

La col·lecció es caracteritza per obres de qualitat i abasta el període que va de l’any 1969 fins l’actualitat.

 

Premi a la millor exposició històrica en galeria per a ‘Ponç-Brossa’, a Galeria Joan Prats

La decisió el jurat es justifica en el fet que s’ha creat un suggeridor diàleg entre dos membres del grup Dau al Set, Joan Ponç i Joan Brossa, un pintor i un poeta, tots dos vinculats en un moment o altre a Galeria Joan Prats. Brossa i Ponç van evolucionar de manera diferent però tots dos van compartir el seu gust per la màgia, el misteri, la cultura popular, el teatre i pel seu afany constant de renovació artística i de crítica social.

L’exposició va aportar una mirada creuada nova a l’obra dels dos artistes.

En l’exposició es varen poder veure obres de dos dels artistes més significatius en la recuperació de l’art d’avantguarda al nostre país després de la guerra civil, units per una afinitat creativa i personal des de finals dels anys 40 fins a principis dels 50 i units també a la història de la Galeria Joan Prats, on exposarien en diverses ocasions. En paraules d’Arnau Puig, en el text realitzat per aquesta exposició, “Un temperament i tarannà de la dimensió del d’en Brossa gairebé estava obligat pel destí a trobar-se amb algú, en Joan Ponç, que baixava dels núvols”. Aquest gust per la màgia, l’endevinació i l’ocult seria un dels punts d’unió entre els dos artistes, els quals es van conèixer el 1946. En aquesta exposició es va mostrar les trajectòries dels dos artistes: una primera part, amb obres del període “Dau Al Set”, el moment de major afinitat entre Joan Brossa i Joan Ponç, i una segona part de l’exposició, amb obres posteriors, que permeten veure llurs evolucions en l’àmbit plàstic, i que s’emmirallen de la mateixa manera que en la suite Joan Brossa-Joan Ponç (1947).

 

Premi a la millor programació per a la galeria ProjecteSD de Silvia Dauder

El jurat destaca la coherència d’una programació que al llarg del 2018 va incloure exposicions de Matt Mullican, Dora García, la col·lectiva Accrochage #4 i, sobretot, la mostra Espace perdu, dividida en dos capítols, de Guy Mees, figura central de l’avantguarda belga, al qual mai s’havia dedicat una exposició individual a l’Estat espanyol. Aquesta exposició va suposar un esforç especial per aquesta galeria que continua apostant, sempre des de la qualitat, per potenciar les pràctiques artístiques contemporànies.

La galeria ProjecteSD va ser fundada per Silvia Dauder el febrer del 2003. Amb seu a Barcelona, el programa de la galeria s'ha construït per generar un diàleg entre artistes reconeguts i autors més joves.

ProjecteSD ha traçat una línia de treball estricte, un programa sòlid i poc predicable amb l'objectiu de promoure els seus artistes dins de l'escena contemporània internacional i d'introduir a l'audiència espanyola artistes internacionals. El projecte és reconegut com un nou concepte de galeria dins de l'escena estatal.

 

Premi al comissariat per a Alexandra Laudo per l’exposició ‘Una certa foscor’ a CaixaForum Barcelona

El premi s’atorga per haver sabut construir una lúcida reflexió sobre la mirada, l’absència i les imatges a partir d’una anècdota puntual de la història: el robatori de La Gioconda al Museu del Louvre el 1911. A partir del buit deixat a la paret del museu parisenc per la icònica pintura, el projecte expositiu de Laudo, escollit en el marc del programa de la Fundació “La Caixa”, Comisart, desglossa una narració intel·ligent, farcida de metàfores i amb diversos nivells de lectura, amb el suport d’una selecció exquisida d’obres.

Alexandra Lauda és la comissaria de l’exposició ‘’Una certa foscor’’ del CaixaForum i guanyadora de la tercera edició del programa Comisart.

L’exposició pren com a punt de partida simbòlic l'espai negre i buit que deixa la sala del Louvre el quadre robat de La Gioconda, per especular sobre conceptes relacionats amb les formes de veure-ho, la tecnologia de la representació i la condició del espectador.

 

Premi a l’artista consolidat per la millor exposició en galeria a Antoni Miralda per l’exposició ‘Miralda, tres projectes (NYC-MIA-BCN)’, a Galeria Senda

Per reflectir de manera molt precisa i a la vegada atractiva el procés de treball en tres dels grans projectes col·lectius, urbans i transdisciplinar d’Antoni Miralda, posant l’accent en els aspectes cerimonials, lúdics i participatius d’aquestes grans accions de l’artista terrassenc. La mostra també va posar de manifest la capacitat de Miralda per unir art i vida, de manera elegant i oberta a tothom, i d’implicar a sectors molts diversos en projectes artístics a gran escala.

Nascut a Terrassa el 1942, Antoni Miralda és un artista multidisciplinari que viu i treballa entre Miami i Barcelona. El 1971, es va traslladar a Nova York i des de llavors incideix en l'espai públic als Estats Units i Europa. Els seus projectes parteixen de la recerca i es desenvolupen al llarg d'extensos períodes de temps amb participació de nombrosos col·laboradors i la cooperació del propi espectador. Els seus actes públics han tingut lloc en diverses ciutats com París, Nova York, Kassel, Miami, Kansas City, Las Vegas, Barcelona, ​​entre altres, i ha exposat a l'Institut d'Art Contemporani de Londres, al Contemporary Art Museum deTexas, el Nelson-Atkins Museum of Art de Missouri, la Fundació Joan Miró i Palau de la Virreina de Barcelona, ​​l'IVAM de València, el Miami Art Museum, i al Museu d'Art Modern de Buenos Aires, entre d'altres. Al novembre de 2018 se li va concedir el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques que atorga el Ministeri de Cultura i Esport.

 

Premi DKV a l’artista emergent per la millor exposició en galeria a Pep Vidal per l’exposició ‘Who wants to be an impatient gardener?’ presentat per ADN Galeria

S’ha tingut en compte la trajectòria de Pep Vidal i ha interessat especialment aquest projecte expositiu perquè torna a plantejar amb rigor i sensibilitat una aproximació personal a un binomi medul·lar a la col·lecció DKV: cultura i natura. En el cas de Pep Vidal, és més ajustat al·ludir al paper que les ciències exerceixen en la cultura contemporània i la seva interacció amb la natura. La importància de les variacions amb prou feines perceptibles, les modificacions constants inherents a la vida, troben el seu eficaç correlat en el paper decisiu que tanca el procés com a part medul·lar del fet artístic.

Pep Vidal és un artista llicenciat en matemàtiques. Doctorat de física a la UAB i sincrotró ALBA (2009- actualitat). El projecte de Pep Vidal va començar el setembre de 2016 quan l’artista va comprar tot l’estoc d’una botiga de plantes del barri de Gràcia de Barcelona. La seva intenció era mesurar les variacions i interaccions de més de tres-centes plantes, avaluant, entre d’altres factors, la superfície, el volum, el color, la humitat i la llum. L’exposició a ADN Galeria és la segona fase del projecte que es va portar a terme simultàniament a Barcelona i Nova York. L’artista va partir d’una nova intenció: traslladar totes les plantes a Estats Units. Quelcom que comporta una burocràcia substancial als dos països, per assegurar el transport de les plantes i la seva acceptació per les dues duanes. Aquesta branca del projecte, dibuixa un sistema intricat de relacions entre agents que conformen una xarxa globalitzada de moviment. Així, avions, certificats fitosanitaris, e-mails, caixes de cartró, oficials del govern, els departaments d’agricultura de diverses administracions, empreses de transports, espècies de plantes, els carrers de Barcelona i els de Nova York participen en un encreuament, un acoblament (assemblatge) activat per aquest projecte. L’interès de Vidal pels sistemes i la seva activitat, una motivació artística per les xarxes i la fluctuació d’informació i elements a través d’elles. Més enllà de la possible aplicació de les investigacions científiques relacionades amb el projecte, la preocupació per trobar un sistema de mesurament exacte té unes implicacions dins del camp de l’art.

 

Premi a la crítica per a Victoria Combalia

Per la seva llarga trajectòria com a professora, escriptora i crítica d’art en diversos mitjans de comunicació, unint rigor acadèmic, afany divulgatiu i sentit crític, sempre amb una visió oberta i eclèctica i amb interessos diversos que van des del moviment conceptual al surrealisme. A més, ha reivindicat sempre l’obra de les dones artistes en articles i llibres, com, per exemple, en la seva monumental biografia de Dora Maar, que acaba de ser traduïda al francès.

Llicenciada en Història de l'Art a la UAB. La poètica del que neutre. Anàlisi i crítica de l'art conceptual petit llibre convertit de la seva tesi de llicenciatura. Professora d'Art Contemporani a la UB.

El 1975 se'n va anar a ampliar els seus estudis a París, École Pratique Hautes Études.

Investigadora convidada al Institute of Fine Arts, a la Universitat de Nova York, va preparar la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet i la modernitat.

El 1983 va ser Titular de la Secció d'Art a Catalunya del diari El País. Del 1996-2009 va ser col·laboradora mensual a la secció d'Opinion.

Des 2016 publica regularment a El Quadern d'El País. Va fundar, amb Alicia Suárez i Mercè Vidal, la revista Artilugi (1977-1982). Amb Albert Ràfols Casamada, Marina Girona, Joan Hernández-Pijuan i Carles Hernández-Mor va fundar la revista AMPIT, d'art i poesia. Membre fundador de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i membre de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art i de AICA.

En 2003 va ser nomenada Chevalière des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de la República Francesa. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla President Macià.

 

Premi al mitjà de comunicació pel programa de televisió ‘Territori Contemporani’

Dirigit per Albert Jordana, i produït per La Xarxa de Televisions Locals en col·laboració amb Vallès Oriental Televisió, el programa de televisió Territori Contemporani ha visibilitzat i emfatitzat la riquesa del teixit artístic del territori català respecte la capital, i ha donat veu, amb una visió transdisciplinar, a artistes i agents culturals d’arreu. Una proposta d’especial mèrit per la pràctica inexistència de programes televisius sobre art contemporani al nostre país.

Territori Contemporani, és un programa de televisió sobre art i cultura contemporània emès setmanalment a les televisions locals. També és pot veure per internet.

Produït per La Xarxa de Televisions Locals en col·laboració amb el canal vallesà VOTV (Vallès Oriental Televisió). El director de continguts és Frederic Montornés. L’espai ens convida a conèixer en cada capítol dos centres de promoció artística contemporània i també un artista que hagi exposat l’obra en un d’ells.

 

Els Premis GAC són possibles gràcies a la col·laboració de les següents institucions i empreses:

/