Mata Mua, les col·leccions privades i l’Estat Espanyol

Nou article de la nostra col·laboradora Àlex Salas

Avui en dia, sembla que la incertesa és ja simptomàtica de les circumstàncies que estem vivint. Des d'aquest estiu, el transcurs de les setmanes ens ha portat als ciutadans i ciutadanes diversos moments de dubte i desconcert. El mateix els ha passat a les obres de la col·lecció de Carmen Cervera que van ser desplaçades des del museu Nacional Thyssen-Bornemisza al museu Carmen Thyssen d'Andorra el mes de juny.

 

El Mata Mua (1892), Mata mua, els Cavalls de carreres (1894) de Degas, van quedar-se amb Martha McKeen de Wellfleet (1944) esperant al Pont de Charring Cross (1899). Les quatre obres han format part de la col·lecció de Carmen Cervera que porta instal·lada al museu de la ciutat de Madrid des del 2004 i ara esperen el seu nou destí.

 

En el seu moment va dir-se que es tractava d'una estratègia de la col·leccionista per obtenir liquiditat amb la venda en subhasta de les peces de segle XIX i XX. Tanmateix, aquesta informació va ser desmentida. Des de la petita seu del museu instal·lat al Principat d'Andorra va dir-se que el desplaçament permetria ampliar la petita col·lecció acollida al museu d'Andorra. Actualment aquest presenta l'exposició de Femina Feminae que va inaugurar-se el 10 d'octubre de 2018 i en principi, finalitza aquest octubre.

 

Femina Feminae era un projecte de dos anys que pretenia comunicar la importància de la dona en tant que musa dels diferents moviments artístics i les seves tècniques variades. En un segon nivell, l'exposició buscava presentar la figura del mecenes o col·leccionista d'art, remarcant que també es tractava d'una figura femenina.

 

Tenint en compte aquest petit apunt, sembla lícit que la col·leccionista Carmen Cervera volgués tenir quatre de les seves peces preferides instal·lades en el mateix museu que ha oferit una exposició que donava la justa importància a la seva labor vinculada a la passió per l'art.

 

Tres mesos han donat molt de si per generar diferents especulacions i idees sobre quins són els interessos de la Baronessa per desplaçar els quadres de la seu de Madrid. En aquest article ens agradaria oferir —més enllà de trobar una explicació a les raons del desplaçament de les obres mestres— als nostres lectors i lectores informació sobre les relacions entre el ministre de cultura i la col·lecció o el patrimoni de Carmen Cervera Thyssen que es troben a l'origen d'aquestes negociacions.

 

En primer lloc, i com ja serà sabut, gran part del conjunt de les obres d'art que s'exposen al Museu Nacional Thyssen de Madrid provenen de la col·lecció del que va ser marit de Carmen Cervera, Baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza (1921-2002). Aquesta va ser adquirida el 1993 per part del govern Espanyol. Arran d'aquesta inversió, va crear-se la fundació que s'ocupa del museu. Parlem de fundació quan es tracta d'una organització definida per un estatut, governada per un Patronat que té com a objectiu posar a disposició del Servei públic un patrimoni i uns projectes determinats. Aquesta ha de ser registrada en el registre de fundacions de l'Estat i és controlada pel protectorat a qui haurà de facilitar la informació referent a la seva fiscalitat però També els seus canvis d'estatut o modificacions d'objectius.

 

Com ja hem comentat, aquest tipus d'organitzacions tenen com a màxim òrgan de govern el que s'anomena un patronat. Aquest pot estar configurat pels fundadors de la mateixa institució o per altres persones, però han de ser un mínim de tres membres. En el cas de la Fundació del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza el patronat està constituït per un grup de dotze persones. La vicepresidenta és —a títol vitalici— Carmen Cervera i la posició de president del patronat de la fundació l'ocupa el carreg de ministre de cultura. De la mateixa manera, tres membres provenen dels ministeris de cultura i finances, uns altres tres venen designats directament per part de la família Thyssen i els quatre membres restants són designats per Real Decret.

 

Un cop hem explicat sota quin tipus d'institució es troba el museu Nacional Thyssen-Bornemisza, hem de mantenir present que el museu del Palau de Villahermosa allotja dues col·leccions diferents. La que va comprar el govern Espanyol amb l'objectiu de preservar dins del territori un patrimoni cultural i econòmic tan ric com era el de la col·lecció del Baró Hans Heinrich. I la part de la col·lecció que va comprar Carmen Cervera a la seva família política.

 

Fins ara i durant dues dècades, les dues col·leccions han estat exposades sense molta més distinció que la separació en sectors diferents del museu. No obstant, aquest any finalitzava el contracte de préstec de les obres de la senyora Cervera a la col·lecció de la fundació i la Baronessa desitjava replantejar les bases d'aquest tracte sol·licitant el cobrament d'un lloguer anual a canvi de la cessió del dret de representació dels quadres a Madrid.

 

Aparentment, com va deixar constància Carmen Cervera en la seva entrevista pel diari ABC del dia 23 de juny, les negociacions van començar fa temps i es van veure interrompudes per la situació sanitària. En l'entrevista va fer-se palès el malestar de la col·leccionista en vistes de la voluntat de control aferrissat de l'estat sobre la seva col·lecció. I és que cal recordar que malgrat les obres de Carmen Cervera no són fons de la fundació pròpiament dita, la manera de funcionar d'aquest tipus d'institucions patrimonials és que els béns i els Fons que constitueixen la no poden ser recuperats pels seus antics propietaris. Els Béns i drets d'una fundació són, per dir-ho d'alguna manera, part del seu patrimoni de per vida, fins que aquesta es dissolgui i sigui adoptada per una altra institució del mateix caire. El que vol dir que mai no podrà donar-se la cessió de patrimoni cultural a l'interès públic i la seva posterior recuperació i privatització per part d'aquella persona o empresa que en fos propietària. No obstant, aquest no és el cas dels quadres que avuí ens porten a escriure aquest article.

 

Per aquest motiu, membres del patronat de la fundació del museu Nacional Thyssen-Bornemisza i en conseqüència els ministeris de cultura i de finances consideren tenir potestat per decidir el futur de la col·lecció privada de Carmen Cervera. Sembla que han confós el tracte de cessió de les obres estipulat en un contracte específic que ja ha caducat amb la seva capacitat de decisió sobre el patrimoni i els drets de la col·lecció adquirida el 1993.

 

Finalment, després d'un estira i arronsa i de varis titulars marejant els periodistes, lectors i amants de l'art sobre què passaria amb les quatre obres mestres. El passat dia 1 d'octubre va fer-se públic per part de les declaracions del conservador general de la col·lecció privada Carmen Thyssen-Bornemisza que el quadre del Mata Mua no serà exposat fins a arribar a un acord amb el ministeri de cultura.

 

L’enllaç a la pàgina web de la col·lecció Carmen Thyssen el trobareu aquí: https://coleccioncarmenthyssen.es

 

L’enllaç de l’entrevista de Carmen Cervera pel diari ABC: https://www.abc.es/cultura/arte/abci-carmen-thyssen-no-tengo-chantajear-cuadros-esta-bien-202006202121_noticia.html

 

Àlex Salas, 2 d’octubre 2020

 

 

Imatge dreta, sales d’exposicions del Museu Carmen Thyssen Andorra. Extreta de la pàgina web del museu: https://museucarmenthyssenandorra.ad/museu/