Orfes d’abraçades; Orfes de Juan Genovés (1)

Amb un enorme respecte al gran artista volem acomiadar l’admirable observador del drama individual contemporani.

Avui complim un mes des que vam acomiadar un dels artistes més compromesos de l'art espanyol: Juan Genovés. Des de l'associació de les Galeries d'Art de Catalunya volem sumar-nos als nombrosos homenatges que ha rebut i durant tres dies farem un repàs de la seva figura amb la publicació d'un article d'Àlex Salas a la nostra web.

 

El pintor i escultor ens deixa un llegat artístic d'una maduresa crítica i teòrica admirables, testimonial de la història recent i reflex de l'actualitat. En homenatge, aquest article vol recórrer el procés creatiu de Genovés, parlant de la reivindicació política que tant ha caracteritzat el seu art, però sobretot de la seva vessant introspectiva enfocada en la condició humana i el concepte formal de l'art de Genovés. Des d'un enorme respecte per l'artista que fou guardonat amb la medalla d'or al reconeixement del mèrit en belles arts pel Ministeri de Cultura d'Espanya el 2005, volem acomiadar l'admirable observador del drama individual contemporani.

 

Qui ha sigut Juan Genovés?

 

Juan Genovés neix a València al 1930. Com tots els fills i filles d'una Espanya trencada i dividida la seva infància és una lluita entre sostenir l'economia familiar o l'aposta per la seva formació professional. Amb catorze anys abandona l'escola, treballa els dies i pren classes de dibuix les nits. Gràcies a la solidaritat del seu germà, amb tot just setze anys, troba la manera d'inscriure's a l'Escola de Belles Arts de San Carlos (València). Des de la seva adolescència ja mostra una personalitat reivindicativa i antiacademicista, per exemple participant en la fundació del grup artístic de Los Siete el 1949. Així doncs, Genovés passa la seva joventut i part de la seva vida adulta lluitant en contra del poder opressor.

 

També, integrarà els grups artístics de Parpallós (1956) i més tard el Grupo Hondo (1960). El 1966, arribat a la Biennale de Venècia es posiciona com un dels artistes amb més èxit de l’esdeveniment, rebent la menció d’honor del jurat de la XXXIII Biennale. És en aquest moment que signa un contracte d’exclusivitat amb la Galeria Marlborough. Malgrat el seu renom internacional no renuncia en cap moment a la denúncia dels crims de la dictadura ni atura la seva lluita en suport del bàndol republicà. Demostrant aquesta solidaritat humana i ideològica que caracteritza la seva vida i la seva creació: “los perdedores eran mi equipo”.

 

Com veurem, la seva trajectòria artística ha estat caracteritzada per una gran capacitat d’escolta i observació dels llenguatges de l’art contemporani. Pintor, realitzador de sèries de gravats i escultor, és un artista implicat en el món del cinema, el còmic i la fotografia. Juntament amb la seva muller, Juan Genovés va educar en l’art i la política a tres persones: Pablo, Silvia, i Ana. També artistes de diverses modalitats a qui Galeristes d’Art de Catalunya vol acompanyar en el dol.

 

“La plástica es mi modo de explicarme, es mi modo de vivir”

 

En tant que gran lluitador pels ideals i col·lectius oprimits, Genovés va ser un ciutadà solidari i sensible. Trets que es reflectien de manera inevitable en la seva creació. Com exposava en nombroses de les seves entrevistes: el seu art era directament la seva manera de comprendre i explicar el món. La plástica es mi modo de explicarme, es mi modo de vivir.

 

El resultat d'aquesta existència és sens dubte d'un immens valor per la història de l'art contemporani espanyol. Però, més enllà de l'artista, cal entendre Juan Genovés com un teòric de l'art. Arran d'aquesta intensa preocupació per comprendre la teoria participa en diferents grups artístics que buscaven transformar el concepte de l'art i revolucionar les pràctiques artístiques fora de l'academicisme. Més tard, endinsant-se en la seva etapa de maduresa Genovés formava part de nombrosos comitès i participava en molts esdeveniments commemoratius. Com ara, la Junta del Cercle de Belles Arts de Madrid, el consell social de la Universitat Complutense, o col·laboracions amb Amnistia Internacional, entre d'altres. Implicant el seu art en una dimensió d'activisme estètic.

 

Malgrat que l’art de Juan Genovés és complex i ple, sent impossible sintetitzar les seves conviccions creatives en algunes línies, voldríem transmetre unes quantes de les teories artístiques del pintor.

 

Genovés ha estat un defensor de la figuració i ha tingut l'enorme convicció que l'art és una eina social. Per aquest motiu, en les seves etapes reivindicatives i d'activisme polític va dur la seva producció cap a un art transformador de la societat. Amb el transcurs dels anys i el procés de creixement estètic de Genovés, la posició de l'artista enfront de l'art i la societat canvia. L'artista deixa de ser un altaveu, un dit que assenyala per denunciar i canviar allò que oprimeix i manipula. De mica en mica, tal com es fa palès en les entrevistes i discussions artístiques fetes al valencià, ell mateix va determinar que l'artista havia de ser un notari de la realitat. Convertint l'art en un reflex del context i moment social viscut per l’artista.

 

Fins que en la seva etapa més recent, l’artista es transforma en caçador de la seva pròpia interioritat. A través d’una introspecció profunda “l’artista” de Juan Genovés culmina en un individu universal. Un agent que posa la llibertat del discurs en boca de totes les persones que confronten el seu art. Tal com declarava: “el espectador es el que hace el cuadro de verdad”. En aquesta darrera etapa Genovés culmina en el tema principal del món occidental dels segles XX i XXI: la tensió entre la multitud i l’individualisme.

 

Genovés retrata, sense fer-ne un retrat, la persona que es perd en la multitud, l’individu oblidat en l’anonimat, vostè, jo, ell, cada una de les persones que l’envolten.

 

(A la fotografía lateral: Albor, obra de Juan Genovés, extreta de la plataforma on-line Marlborough)