Orfes d’abraçades; Orfes de Juan Genovés (2)

Amb un enorme respecte al gran artista volem acomiadar l’admirable observador del drama individual contemporani.

Dilluns, 15 de juny, es va complir un mes des que vam acomiadar un dels artistes més compromesos de l'art espanyol: Juan Genovés. Des de l'associació de les Galeries d'Art de Catalunya volem sumar-nos als nombrosos homenatges que ha rebut i durant tres dies farem un repàs de la seva figura amb la publicació d'un article d'Àlex Salas a la nostra web.

 

Aquí teniu la segona part:

 

--------------------------------------------------------

“Cada cuadro es una lucha”

 

De la crítica social i la denúncia política de les obres de Juan Genovés se n'ha parlat extensament. La seva convicció, el seu entusiasme i la seva trajectòria de caràcter internacional l'han posicionat sens dubte entre un dels artistes més actius i compromesos. Fidel als seus principis, la lluita en contra del sistema dictatorial opressor i la violència és una de les temàtiques més presents en l'obra de Genovés. Tanmateix, una de les seves grans batalla, més implícita, conceptual i silenciosa, ha estat la guerra en contra de l'academicisme i la batalla contra la creació de la pintura de cavallet.

 

En oposició al pintor com a observador i creador passiu, amb Genovés l'art espanyol retroba la visió del pintor en tant que agent actiu en el procés de la creació. Aquest fenomen ha estat possible gràcies a la grandíssima consciència del valencià del context artístic internacional. Juan Genovés, teòric de l'art, tenia molt presents els discursos de la filosofia contemporània, les revolucions que comportaven la indústria del cinema de masses i la publicitat. Va saber utilitzar de font d'inspiració les tècniques de la fotografia, aplicant les arts gràfiques, la publicitat, i el cinema, en la seva recerca formal de l'art figuratiu expressionista que ara cedeix a la història de l'art contemporani.

 

L’escolta de les grans eines comunicatives de l’expressionisme abstracte i del pop art van ser adaptades i transformades per encaixar amb els objectius del seu missatge. D’aquesta manera, demostrava una gran capacitat comunicativa dins de les arts figuratives i l’enorme compromís que tenia amb els seus propis principis artístics. Per exemple, el grup Hondo (1960), com va dir el mateix artista, va ser una lluita en contra de l’informalisme. Es tractava de dur els materials de l’art abstracte cap a un valor, un sentit, un significat, una denúncia.

 

De la mateixa manera, Genovés va saber sintetitzar el llenguatge del Pop Art americà. Inspirant-se del llenguatge del consumisme capitalista va construir-ne un altre que precisament criticava la inhibició de les esquerres i de l'individu en aquest creixement ferotge del capitalisme.

 

Més enllà de la transformació de llenguatges presents en el seu entorn artístic internacional, Genovés va desenvolupar una teoria del procés de la pintura estretament lligat al mecanisme d'inspiració. El mateix pintor explicava que la intuïció artística sorgia del seu subconscient i que en alguns casos es tractava d'una energia que no es traduïa en res concret i definit. El fet de produir en uns llenços col·locats en horitzontal va provocar que la seva creació fos pròpia i genuïna. D'aquesta manera la inspiració apareixia per l'artista com un impuls que el portava a posar-se dret, a redreçar-se de la cadira. Incorporar-se per pintar, una pintura en actiu que lligava perfectament amb les seves ganes de despertar l'espectador de l'alienació contemporània.

 

A més, la producció de la pintura en horitzontal va dur-lo a la pintura en sec. Permetent, que tractés les figures diminutes d’una manera extremadament minuciosa, obtenint una plasticitat abstracta i un significat figuratiu. En addició, l’horitzontalitat va fer molt més immediata la transformació del punt de vista crucial en el canvi conceptual del seu art. La perspectiva de vol d’ocell, observar les masses des de l’alçada com si es tractessin d’éssers minúsculs va dur la seva creació a la fase més recent. L’individu en confrontació amb la multitud, l’espectador sent conscient de la seva implicació i inhibició en la massa.

 

El geni de la composició, la inquietud i la representació de la injustícia social va declarar nombroses vegades que per a ell un quadre era com un mirall, que reflectia la situació actual però també la interioritat del pintor i de l'espectador. Entenent la pintura com a eina per la introspecció. Juan Genovés va ser capaç d'extreure de l'art una de les virtuts més importants d'aquest: el descobriment de l'individu per part de l’individu.

 

(Imatge a la dreta: Arolario, 2018, obra de Juan Genovés, extreta de la plataforma Artsy)