Orfes d’abraçades; Orfes de Juan Genovés (i 3)

Amb un enorme respecte al gran artista volem acomiadar l’admirable observador del drama individual contemporani.

Dilluns, 15 de juny, es va complir un mes des que vam acomiadar un dels artistes més compromesos de l'art espanyol: Juan Genovés. Des de l'associació de les Galeries d'Art de Catalunya volem sumar-nos als nombrosos homenatges que ha rebut i durant tres dies hem fet un repàs de la seva figura amb la publicació d'un article d'Àlex Salas a la nostra web.

 

Aquí teniu la tercera i darrera part:

 

-------------------------------------------------------

 

“Yo siento a las multitudes, no me puedo olvidar de la gente que està ahí”

 

Per tancar aquest article dedicat a l'artista valencià volem proposar una petita lectura d'una de les seves obres més mediàtiques. El abrazo apareguda el 1976. L'abraçada va ser la imatge seleccionada pels 500.000 exemplars del cartell reivindicatiu de l'amnistia dels presos polítics difósos en el moment de la transició espanyola. Un símbol que durant molts anys va ser part de la col·lecció del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia i que el 2015 va ser cedit per exposar-se al congrés dels diputats.

 

Aquesta obra mestra ha rebut al llarg de la seva història múltiples sentits, començant per una propaganda del bàndol oprimit, convertint-se en un monument simbòlic de la solidaritat del poble madrileny en contra de l'atemptat dels advocats d'Atocha el 1977. Ara, a les portes de l'estiu del 2020 aquesta abraçada torna a guanyar un altre sentit.

 

Una abraçada, a mitjans de febrer, podia resultar-nos un gest banal. Però ara, aquest quadre és el retrat d'un gest d'infinita bellesa. Enfront de tota la situació social actual, davant la injustícia racial, el silenciament dels oprimits, l'enorme distanciament en els nuclis familiars, quedem orfes de Juan Genovés, orfes del nostre gran observador. Però quedarà amb nosaltres sempre l'element catàrtic que és el seu art.

 

Ara que ja no hi és, el pintor, escultor i teòric no ens oblida; les seves composicions de masses segueixen amb nosaltres. L'artista declarava: No me puedo olvidar de la gente que està ahí. En aquesta abraçada hi queda el record del seu afecte i compassió per la societat de la qual som membres. Genovés ens deixa una interpretació de les masses individual per cada un de nosaltres, a la vegada que universal, ja que Genovés volia revelar a l'espectador la seva immensa petitesa, la seva solitud acompanyada, el seu existir especial entre milers d'existències especials.

 

Amb aquesta revelació existencial, l'artista no deixarà mai d'abraçar l'espectador. En cada diminuta figura Genovés ens representa, ens dóna el poder d'interpretar què és aquella multitud per nosaltres i ens dóna la potestat d'obrir els ulls. L'espectador com a individu es perd en la massa i Genovés l'abraça per treure'l d'aquesta marea i dur-lo a la consciència. Assenyalant la massa per salvar-nos-en, la seva abraçada és atemporal.

 

(Imatge a la dreta: El abrazo, 1976, obra de Juan Genovés extreta de la plataforma web del MNCARS)